L'edifici abans

Eusebi Güell, el seu fundador, es va embarcar en un disseny agosarat per a la fàbrica. En la recerca constructiva s’hi va implicar Rafael Guastavino, que va combinar el nou ciment i la construcció amb maó de pla, portant la volta catalana a nous horitzons internacionals.



Havia de ser fàcil, ràpida i barata d’edificar, s’havia d'aprofitar al màxim la potència hidràulica dels salts d'aigua del Llobregat i, a causa de les condicions inhòspites de l'hivern d’aquesta zona, la construcció havia de cobrir tot l'espai ocupat per la maquinària. Es va optar per voltes de maó de pla amb morter de calç que recolzaven sobre una encavallada metàl•lica. La singularitat de la façana és deguda a la forma de les voltes, que recorden una closca.

Els paletes hi van treballar durant dos anys i mig, i la fàbrica va entrar en funcionament el dia de Sant Jaume de 1904. Ja l’any 1909 es va posar en marxa un nou forn danès de la firma F.L.Smidht, amb una capacitat de producció de 150 tones diàries de pòrtland, i dos anys més tard va entrar en funcionament un nou forn de la casa americana Allis Chalmers, amb una capacitat de producció de 120 tones diàries. També es va afegir una màquina de vapor per complementar les turbines. La gran xemeneia va ser connectada amb tots els forns i amb les calderes. Cap al 1914, a causa de la dificultat en el transport del ciment, es va haver de construir l’enorme sitja amb contraforts per emmagatzemar el clínquer.

Com que al començament, els obrers hi anaven caminant des de la Pobla de Lillet i des de Castellar de N'Hug, la ubicació de la fàbrica va fer necessària la construcció d’una petita colònia per viure-hi els caps de l’empresa. Al Xalet, obra dels arquitectes Lluis Homs Moncusí i Eduardo Farrés Puig, s’hi hostatjaven els alts càrrecs de l’empresa i altres visitants de la fàbrica. A la colònia també destacava l’església, per a la creació de la qual el 1924 el director d’Asland es va inspirar en les esglésies romàniques pirinenques. L’any 1904, Antoni Gaudí, sota el mecenatge d'Eusebi Güell, va dissenyar el Xalet de les mines de Catllaràs, destinat als enginyers i tècnics de les mines de carbó.