Com s'hi arribava abans

Eusebi Güell i els seus associats van escollir aquest lloc, anomenat Clot del Moro, perquè s'hi trobava una pedra calcària amb un contingut d'argila llavors considerat imprescindible per a la fabricació del pòrtland. En aquell temps es tractava d’un racó aïllat del món, accessible només per camins de carro i a una distància de més de 30 quilòmetres del ferrocarril més proper. La construcció i l’equipament de la fàbrica Asland en aquesta vall isolada del Pre-pirineu va ser una obra heroica. La dificultat d’accés va suposar un treball enorme i la utilització de diversos sistemes per tal de fer arribar els materials i tota la maquinària necessària per posar en funcionament la fàbrica. Una vegada es va començar a produir el ciment, el problema va ser transportar el material fins als diferents punts del mercat.

El primer mitjà de transport que els promotors van fer servir va ser el singular locomòbil. Es tractava d’un tren de vapor de carretera amb sis vagons, portat de Califòrnia. Va arribar el 1902, i va començar a fer el trajecte entre Olvan i la fàbrica portant tota la maquinària, un viatge de 40 quilòmetres que feia en deu hores. Un cop inaugurada la fàbrica, continuà transportant el ciment fins a l'estació de ferrocarril de Guardiola de Berguedà.

Es va construir una carretera des de la Pobla de Lillet fins al Clot del Moro. Fou necessari volar milers de metres cúbics de roca i construir dos ponts sobre el Llobregat. En el traçat s’evitaren les rampes fortes, pensant en l'eventualitat de convertir-la en via de ferrocarril. L’any 1904 el ferrocarril va arribar a Guardiola de Berguedà, però quedaven uns quants quilòmetres fins a la fàbrica.

Un telefèric unia les mines de carbó de Catllaràs, a la part alta de la Pobla de Lillet que disposava d'un baixador, i del baixador, amb el tren, arribava a la fàbrica.

El ferrocarril va ser la solució final per connectar la fàbrica amb la resta del món. L’empresa Asland va construir un tren secundari per al transport dels sacs de ciment, l’anomenat popularment “carrilet”, ja que va ser el més petit dels ferrocarrils d’ús públic de l’Estat espanyol; amb una amplada de via de 60cm va connectar amb la xarxa de Guardiola de Berguedà. A partir de 1914, a més del transport de mercaderies, va prestar servei públic de viatgers, fent sortir de l’aïllament la zona de l’Alt Berguedà.